Sóc una persona curiosa i sempre m’ha agradat crear, però per aquelles coses que passen, vaig estudiar una carrera que em va portar per un altre camí. Un cop acabada em sentia bastant perduda… i a la vegada amb ganes de descobrir, així que amb una motxilla plena de pors i il·lusió, vaig acabar a l’altra punta del món: Aotearoa, la terra del gran núvol blanc, Nova Zelanda.

Des d’aleshores, puc dir que he viscut d’aventures i que han sigut la verdadera carrera de la meva vida. Els meus interrogants vitals m’han empès a fer coses que mai hauria imaginat. Una d’elles va ser creuar l’oceà Pacífic, passant 107 dies al mar sense tocar terra. No hi havia ni telèfons, ni nevera, ni aigua corrent. Sense gaires comoditats… però amb tot el que necessitàvem.

Viure de manera analògica ens va fer estar més presents que mai. Els únics passatemps: una petita biblioteca, jocs de taula, manualitats… i una càmera de fotos que havia adquirit feia poc. Sempre havia volgut aprendre fotografia, però va ser allà, al mig del mar, quan vaig començar a fotografiar. Volia documentar tot allò que passava al vaixell. Vaig descobrir que m’encantava fotografiar persones sense que se’n donessin compte, per després poder-los regalar aquell trosset de temps que ja havia volat, però que es pot capturar i tornar a mirar.

Sóc una malencòlica empedreïda, enamorada del que ja ha passat, però amb la mirada plena d’il·lusió per tot el que vindrà. I en aquest ball entre els records i el futur, intento agafar-me al present amb totes dues mans. Perquè al final, el que vull és això: capturar el moment, abans que desaparegui.